La Torre Vella de Salou es una robusta construcción del siglo
XVI formando parte de un conjunto de Torres llamadas de
vigía situadas a lo largo de las costas catalanas que servían
para advertir la población de posibles incursiones piratas. La
Torre de Salou, de planta cuadrada con planta y tres pisos era
un espacio utilizado antes de la creación del museo simplemente como almacén de trastos.
Las plantas superiores prácticamente no se utilizaban. En la
Torre se hizo una buena actuación de limpieza y restauración
interior para poder acondicionarla para el futuro Museo.
El Museo fue creado en el año 1990 (Comisión de Gobierno
25 de Junio de 1990, punto 3.3) y por efectos de remodelación
de la Torre donde iría ubicado, se inauguró y abrió al público
poco después, ya entrado el año 1991.
En un pleno del Ayuntamiento fueron nombrados como
director del Museo, Andreu Vilasís y Núria L. Ribalta como
conservadora del mismo, ambos sin remuneración económica,
es decir, por amor al arte…….. del esmalte.
El MECS, Museo del esmalte Contemporáneo de Salou, es un
museo singular. Singular, por cuanto está restringido al arte del esmalte al fuego sobre metales.
Info:
25 ANIVERSARI del MUSEU DE L’ESMALT CONTEMPORANI DE SALOU (2015)
Torre Vella de Salou
Conjunt arquitectònic de La Torre Vella de Salou, o Torre de Carles V
Inicialment com a fortificació i defensa dels pobladors, el conjunt actualment s’utilitza com a espai per a esdeveniments i exposicions artístiques locals.
Exteriorment el conjunt fortificat de la Torre i Masia amb el Pati interior i el Pont que uneix les edificacions estan construïts amb materials i composició arquitectònica diversa, sent la construcció de la Torre la més ferma al estar realitzada amb carreus de pedra tallada i la formació d’arcs i llindes amb dovelles en buits de portes, finestres, espiells, etc., la resta d’edificacions tot i ser de pedra i disposar de carreus i dovelles a les obertures i arcs, les façanes estan formades per pedres grosses i petites molt diverses, fins i tot amb elements de fàbrica ceràmica.
Les façanes i parets estan parcialment revestides amb morter de calç aplicat de forma irregular sense pintar, manifestant les parets zones d’enfosquiment parcial que li donen al conjunt un aspecte envellit.
El conjunt arquitectònic principalment està format per dues edificacions, una torre d’uns 15 mts d’alçada de planta quadrada y una masia tradicional amb un pati interior obert amb murs de gran alçada. Les dues edificacions estan comunicades entre si per un pas elevat tancat en planta primera que uneix els dos edificis.
La Torre es d’estil gòtic tardà, va ser erigida durant el Renaixement i utilitzada com a torre de guaita i de defensa de la costa de Salou, va ser declarada Bé d’Interès Cultural i Patrimoni Històric d’Espanya el dia 8 de novembre de 1988.
Inicialment la Torre va ser construïda al municipi de Salou, al terme de Barenys, l'any 1530, sota les ordres de l’Arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, amb l'objectiu de repel·lir els atacs i saquejos de pirates i corsaris sards i sarraïns.
A l’any 1.974 el conjunt pràcticament abandonat i en mal estat va ser adquirit per l’Ajuntament de Salou i el va incorporar al seu Patrimoni Artístic.
Durant el transcurs dels anys el conjunt s’ha vist afectat per diferents actuacions de remodelació, restauració i ampliació. La Torre de forma prismàtica, disposa de tres nivells que es comuniquen entre les plantes mitjançant una escala de cargol de pedra treballada. Actualment a la façana est a l’alçada de planta primera hi ha una rèplica de l’escut heràldic d’en Pere de Cardona. L’edificació annexa a la Torre, es la típica masia catalana, de dues plantes construïda durant el segle XVIII, el pont d’unió entre les dues edificacions data del segle XX.
Actualment La Torre Vella és un centre cultural dedicat principalment a exposicions d’art. Recull a la zona de La Torre el Museu d’Esmalt Contemporani, amb un fons d’esmalts del segle XX, d’autors de tot el mon.
Ressenya històrica
Des del segle XII hi havia gran interès en fortificar i defensar el port i la platja de Salou, tant per la Corona com per posteriorment
per els arquebisbes de Tarragona.
A partir del segle XVI es van intensificar els atacs de pirates i corsaris, concretant-se la protecció en edificacions diferents com torres i talaies defensives, conservant-se la Torre de Barenys o Torre Vella. Per prevenir i defensar-se d'aquests atacs es varen
constituir una xarxa de torres de vigilància que es comunicaven entre elles mitjançant senyals de fum o de foc i avisaven quan apareixia el primer indici d'un estol corsari. De vegades les torres estaven adossades a les cases de pagès, a la torre tenien una porta al primer pis per la qual s'hi accedia mitjançant una escala de mà, que es recollia un cop s'hi havia refugiat la família. Des del primer pis es podia pujar a dalt de la torre, que comptava amb elements defensius (merlets, corseres, matacans) que permetien repel·lir les incursions que eren constants en aquesta zona de la costa catalana.
Dins de les seves sales es conserva l’escut heràldic original de l’arquebisbe Pere de Cardona, el qual serà motiu de restauració.
Tant els carreus com les dovelles del conjunt arquitectònic es de tipus calcari, una roca homogènia de color ocre-beix, concretament es: calcarenita bioclàstica (packstone), constituïda per components detrítics de quars i argiles, en una matriu micrítica i cimentats per calcita esparítica. Aquests elements presenten una textura de porositat abundant inter e intraparticular (porositat mòldica) sent molt sensible als agents meteorològics i per les seves característiques i composició es deteriora amb relativa facilitat per l’acció combinada de l’aigua i el vent.
Aquest fet intrínsec en els elements constitutius bàsics de les façanes del conjunt fa que s’evidenciïn forats o pèrdues parcials en part dels carreus i dovelles, manifestant aquestes peces parts més o menys afectades i degradades, sent la part més alta de la Torre la més exposada i on fins i tot manquen parts dels carreus i parts de les dovelles molt erosionades per les inclemències del temps.
La resta del conjunt exteriorment té un aspecte sòlid i consolidat on s’aprecia que ha sofert múltiples reparacions i que tot i les actuacions actualment presenta esquerdes puntuals de diversa índole amb la caiguda o manca d’arrebossats de calç i on hi ha llocs que es veuen les parts constituents dels elements de les parets de la façana manifestant la pedra i els elements ceràmics interns. La heterogènia de la composició de les façanes i les diverses actuacions de reparació no han estat suficients i les façanes presenten un deteriorament uniforme amb afectació de les humitats provocades per la pluja i la afectació del reg del jardí. Les fusteries de fusta de baixa qualitat, pràcticament estan petrificades i no garanteixen la seva funcionalitat i ús.
L’estat de conservació i manteniment a l’interior de les edificacions es millorable, al haver filtracions puntuals d’aigua per la paret i fusteries en punts de la torre i del pont entre la torre i la masia en planta primera. S’evidencien filtracions d’aigua, tant en les parets, com al contorn de les fusteries a l’espai de l’ala oest en la planta soterrani, la planta baixa i la planta primera a com a conseqüència de les pluges i la deficient instal·lació i regulació del sistema de reg.
Fuente: Aj. de Salou
TREBALLS DE CONSERVACIÓ I MILLORA 2024