CAT
El Frontal d'altar de Rigatell és un frontal d'altar que va entrar al Museu Nacional d'Art de Catalunya com una adquisició, el 1950.
Des del març de 2021, pot veure's exposat al Museu de Lleida, en dipòsit.
Procedeix del santuari de la Mare de Déu de Rigatell (Betesa, municipi d'Areny de Noguera, Baixa Ribagorça, Osca).
Frontal d’altar recobert amb relleus d’estuc i policromia que és dedicat a la Mare de Déu de la Llet. La taula és dividida en tres compartiments verticals, dels quals el central és ocupat per la figura de la Verge, que, asseguda en un tron, alleta el seu Fill.
Els compartiments laterals, dividits alhora en dos registres per una franja decorativa amb motius de palmetes en estuc (del mateix tipus que el del frontal de Cardet, 903), narren les escenes de l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Anunci als pastors.
La superfície, amb decoració de pastillatge, presenta línies perlejades diagonals que es creuen descrivint un fons reticulat romboïdal.
El marc té el mateix tipus d’ornamentació, en bona part perduda, amb discos còncaus intercalats. L’estat de conservació és bo, tot i que ha perdut la capa de colradura que el recobria. Aquest fet ha estat el causant de la pèrdua d’alguns fragments de la capa pictòrica: part de les cames dels tres reis i el rostre de Melcior, el fons naturalístic de l’Anunci als pastors i el vestit i la figura del Nen, així com un encenser que penjava en l’escena del Naixement.
El dibuix i la policromia ens han arribat en un estat força acceptable. El repertori iconogràfic és del tot comú pel que fa a les escenes narratives, però no tant quant a la figura central.
El tema de la Mare de Déu de la Llet, si bé se’n troben exemples en l’escultura i en la miniatura (manuscrit de la Confraria de Tàrrega del 1269 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, talla de la Verge de la Pobla de Claramunt, de Santa Maria de Cervera, etc.), no és un motiu freqüent a l’època del romànic, sinó a partir de la segona meitat del segle XIII.
Els temes referents a la vida de la Verge no presenten cap mena de particularitat iconogràfica especial, i en aquesta obra en qüestió tan sols cal apuntar que el model que s’ha seguit és de caire bizantinitzant.
Això es pot observar en el tipus de llit de Maria en forma de màrfega o en la representació dels Reis, potser identificables amb les tres edats de l’home.
La Mare de Déu està situada sota un arc trilobat sostingut per un parell de columnes molt estilitzades, coronades per capitells que sostenen arquitectures figurades. És el mateix sistema emprat per a emmarcar la figura de sant Martí al frontal de Gia.
El cromatisme es redueix a dos colors fonamentals, vermell i blau-gris, que s’apliquen en les figures que apareixen com retallades sobre la capa d’estuc. La indumentària es caracteritza per un tipus de plecs que, en certa manera, s’allunyen de la rigidesa dels plecs típics del romànic, perdent geometrisme i fent una major sensació de caiguda.
La manera com s’han solucionat els rostres de les figures ens acosta a formulacions més goticitzants.
Es tracta d'una peça on destaquen certs valors narratius en la gestualitat dels personatges i que pels trets estilístics i iconogràfics podria situar-se dins del període de la segona meitat del segle XIII.
ESP
El Frontal de altar de Rigatell es un frontal de altar que entró en el Museu Nacional d'ART de Catalunya, como una adquisición, en 1950.
Desde marzo de 2021, puede verse expuesto en el Museu de Lleida, en depósito.
Procede del santuario de la Virgen de Rigatell (Betesa, municipio de Areny de Noguera, Baixa Ribagorça, Huesca).
Frontal de altar recubierto con relieves de estuco y policromía que está dedicado a la Virgen de la Leche. La mesa es dividida en tres compartimentos verticales, de los cuales el central es ocupado por la figura de la Virgen, que, sentada en un trono, amamanta a su Hijo.
Los compartimentos laterales, divididos a la vez en dos registros por una franja decorativa con motivos de palmetas en estuco (del mismo tipo que el del frontal de Cardet, 903), narran las escenas de la Anunciación, la Natividad, la Epifanía y la Anuncio a los pastores.
La superficie, con decoración de pastillaje, presenta líneas perleadas diagonales que se creen describiendo un fondo reticulado romboidal.
El marco tiene el mismo tipo de ornamentación, en gran parte perdida, con discos cóncavos intercalados. El estado de conservación es bueno, aunque ha perdido la capa de corradura que lo recubría. Este hecho ha sido el causante de la pérdida de algunos fragmentos de la capa pictórica: parte de las piernas de los tres reyes y el rostro de Melchor, el fondo naturalístico del Anuncio a los pastores y el vestido y la figura del Niño, así como un incensario que colgaba en la escena del Nacimiento.
El dibujo y la policromía nos han llegado en un estado bastante aceptable. El repertorio iconográfico es del todo común en lo que respecta a las escenas narrativas, pero no tanto en cuanto a la figura central.
El tema de la Virgen de la Leche, si bien se encuentran ejemplos en la escultura y en la miniatura (manuscrito de la Cofradía de Tárrega de 1269 del Archivo de la Corona de Aragón, talla de la Virgen de la Puebla de Claramunt, de Santa María de Cervera, etc.), no es un motivo frecuente en la época del románico, sino a partir de la segunda mitad del siglo XIII.
Los temas referentes a la vida de la Virgen no presentan ningún tipo de particularidad iconográfica especial, y en esta obra en cuestión tan sólo cabe apuntar que el modelo que se ha seguido es de carácter bizantinizante.
Esto se puede observar en el tipo de cauce de María en forma de colchoneta o en la representación de los Reyes, quizás identificables con las tres edades del hombre.
La Virgen está situada bajo un arco trilobato sostenido por un par de columnas muy estilizadas, coronadas por capiteles que sostienen arquitecturas figuradas. Es el mismo sistema empleado para enmarcar la figura de san Martín en el frontal de Gia.
El cromatismo se reduce a dos colores fundamentales, rojo y azul-gris, que se aplican en las figuras que aparecen como recortes sobre la capa de estuco. La indumentaria se caracteriza por un tipo de pliegues que, en cierto modo, se alejan de la rigidez de los pliegues típicos del románico, perdiendo geometrismo y dando mayor sensación de caída.
La forma en que se han solucionado los rostros de las figuras nos acerca a formulaciones más goticizantes.
Se trata de una pieza en la que destacan ciertos valores narrativos en la gestualidad de los personajes y que por los rasgos estilísticos e iconográficos podría situarse dentro del período de la segunda mitad del siglo XIII.
ENG
The Rigatell Altar Front is an altar front that entered the National Art Museum of Catalonia [as an acquisition in 1950.
From March 2021, it can be seen on display at the Museu de Lleida, in storage.
It comes from the sanctuary of the Virgin of Rigatell (Betesa, municipality of Areny de Noguera, Baixa Ribagorça, Huesca).
Altar front covered with stucco reliefs and polychrome that is dedicated to the Virgin of Milk. The table is divided into three vertical compartments, the central one of which is occupied by the figure of the Virgin, who, seated on a throne, nurses her Son.
The side compartments, divided at the same time into two registers by a decorative strip with stucco palmette motifs (of the same type as the front of Cardet, 903), narrate the scenes of the Annunciation, the Nativity, the Epiphany and the Announcement to the pastors.
The surface, decorated with pastilles, has diagonal pearly lines that intersect describing a rhomboidal reticulated background.
The frame has the same type of ornamentation, largely lost, with concave discs interspersed. It is in good condition, although it has lost the coating that covered it. This fact has been the cause of the loss of some fragments of the pictorial layer: part of the legs of the three kings and the face of Melchior, the naturalistic background of the Annunciation to the shepherds and the dress and the figure of the Child, as well like a censer hanging in the Nativity scene.
Drawing and polychromy have come to us in a fairly acceptable state. The iconographic repertoire is quite common in terms of narrative scenes, but not so much in terms of the central figure.
The theme of the Virgin of Milk, although examples can be found in the sculpture and in the miniature (manuscript of the Brotherhood of Tàrrega of 1269 from the Archive of the Crown of Aragon, carving of the Virgin de la Pobla de Claramunt, Santa Maria de Cervera, etc.), is not a common motif in the Romanesque period, but from the second half of the 13th century.
The subjects referring to the life of the Virgin do not present any special iconographic peculiarities, and in this work in question it is only necessary to point out that the model that has been followed is of a Byzantine nature.
This can be seen in the type of Mary's bed in the shape of a mat or in the representation of the Kings, perhaps identifiable with the three ages of man.
The Virgin Mary is located under a trilobed arch supported by a pair of highly stylized columns, crowned by capitals supporting figurative architecture. It is the same system used to frame the figure of St. Martin on the front of Gia.
Chromatism is reduced to two basic colors, red and blue-gray, which are applied to the figures that appear as cuts on the stucco layer. The clothing is characterized by a type of folds that, in a way, move away from the rigidity of the typical Romanesque folds, losing geometry and making a greater sense of fall.
The way the faces of the figures have been solved brings us closer to more Gothic formulations.
It is a piece where certain narrative values stand out in the gestures of the characters and which, due to its stylistic and iconographic features, could be placed within the period of the second half of the 13th century.
