Capital of Cloister of the old Monastery of Saint Paul in the Field, Barcelona. 11th Century. Romanesque Art.
ENGLISH
Sant Pau del Camp is a church and former monastery in Barcelona, Catalonia, Spain. While the monastery now stands within the El Raval district in central Barcelona, it once stood outside the city (before 14th century); its rural location gave the church its name.
There are no sources about the monastery's origins, it is generally thought that it was founded by count Wilfred II of Barcelona, whose funerary inscription was found within the monastery in 1596. The monastery is documented from 977; in 985 it was sacked and destroyed by the Muslim troops of al-Mansur Ibn Abi Aamir.
Restorations were begun in 1096, through donations from Geribert Guitard and Rotlendis,[2] and a new monastic community arrived. In 1117, Sant Pau became a priory of the monastery of Sant Cugat.[3] By the 13th, a new cloister, church and monastic quarters were built.[2] In 1377, the monastery consisted of a prior and eight monks, which declined in the 15th century to consist of three monks.[2] An initial monastic meeting for the Terragona province occurred in 1577 and such meetings would continue from 1594 to 1835.[2]
The monks were removed upon the secularization of monasteries by the Spanish government in 1835.[2]FIt was declared a National Monument in 1879.
The Romanesque monastery has a small cloister, built in the 13th century. It features lobular arcades supported by double columns, whose capitals are decorated by biblical and daily life scenes, animals, monsters and vegetable motifs. The abbots' house was built in the 13th-14th and early 18th century.
The church is on the Greek cross plan, with a single aisle. It has a transept with three apses, and the interior is covered by barrel vaults. The entrance doorway has two columns with ancient marble Visigothic capitals, while in the tympanum is depicted Christ in Majesty with Saints Paul and Peter. WIKIP
The chapter house (14th century) houses the tomb of the supposed founder of the monastery, Wilfred II.
WIKIPEDIA
CATALÀ
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval, al carrer de Sant Pau; la seva església és la més antiga de la ciutat de Barcelona.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[2] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.
Al segle XIV es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir d'aleshores el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
CLAUSTRE
El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes.
Els arcs són polilobulats, en trobem de tres i de cinc lòbuls, decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen sobre columnes geminades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.
De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions zoomòrfiques, d'animals fantàstics, i motius vegetals. Alguns són representacions historiades, com l'expulsió del Paradís d'Adam i Eva, o figurades com les sirenes, lluites de guerrers amb lleons o monstres,i els sofriments de la dona lúbrica.
Al voltant del claustre hi ha tombes, dues d'elles pertanyen a la família dels comtes de Bell-lloc.
VIQUIPÈDIA
